Per Gaudí la visió de Barcelona, i el seu “skyline” arribant per mar, era molt rellevant. S'adonava que la presència de la muntanya de Montjuic, d'altitud centsetanta-tres metres, era la referència* adient a l'hora defixar l'alçada màxima del Temple de la Sagrada Família. Ell volia emmarcar Barcelona amb aquestes dues referències tan singulars:
 

"L'obra de l'home mai no pot superar l'obra de Déu"

Cent setanta-tres és un nombre que devia agradar molt a Gaudí puix que sent el quarantè Nombre Primer (Quaranta és un dels nombres més importants que de La Biblia), cent setanta-tres en llenguatge matemàtic exponencial pot expressar-se amb la seqüència dels tres primers Nombres Primers: 2 (3) x 5 = 40 (Dos elevat a la tercera potència, multiplicat per cinc) És un nombre amb molts harmònics musicals a causa del dos que apareix tres cops. Donat que el dos és el primer Nombre Primer (i l'únic parell): Tres orígens: 2 x 2 x 2 = 8 si tenim en compte que el dos és el primer NombrePrimer. El cinc, a part de ser el tercer Nombre Primer, és un nombre fonamental en la tradició pitagòrica perquè està relacionat, no només amb el pentàgon (i, per tant,amb el quart Sòlid Platònic: el Dodecaedre), sinó també amb el Nombre d’Or o Phi. Doncs Phi resulta de dividir un diàmetre gran (entre vèrtex i vèrtex), per undiàmetre petit (entre vèrtex i vèrtex) en qualsevol pentàgon. Phi és el nombre a partir del qual es construïen tradicionalment els temples desdel renaixement. Doncs estableix el famós Rectangle Auri dins aquesta llegendària tradició (vegeu Matila Ghyka): En la majoria de les cultures, sobretot en arquitectura, de les virtuts del vuit no calparlar ara i aquí.
 

L’Escala de Jacob (extret de la Wikipèdia): 

El lugar en el que Jacob se detuvo a descansar se cree que coincide con elmonte Moriá, donde se construyó el Templo de Jerusalén. Así pues, la Escalera simbolizaría el "puente" entre el Cielo y la Tierra, establecido a través del pacto entre Dios y el pueblo judío, y fortificado por las oraciones y sacrificios realizados en el Templo. Además, la escalera representaría a laTorá, como un nuevo vínculo entre cielo y tierra. El término hebreo para "escalera",sulam-סלם- y el de la montaña en que se dictó la Torá (el Monte Sinaí) -סיני- tiene la misma gematría (valor numéricode las letras que las componen).•La interpretación cristiana de la Escalera de Jacob se basa en Juan 1:51 ("51 Y le añadió: «En verdad, en verdad os digo: veréis el cielo abierto y a los ángeles de Dios subir y bajar sobre el Hijo del hombre.»"); 2 de acuerdo con esta lectura, Jesucristo es una nueva escalera que comunica el Cielo y la Tierra, al ser al mismo tiempo hijo de Dios y de los hombres.

Per cert, també va ser Gaudí el que va fer canviar els seixanta-cinc centímetres dela "Loi Blondel* pour les éscaliers" (segle XVII), pels 64 cm actuals de la famosa lleique regula les alçades i les esteses dels graons perquè una escala sigui còmoda:2 CH + H = 64 cm (on CH és l’Alçada “Contrahuella”, i C és l’Estesa “Huella”)

(*) Tot i que Blondel ofereix una fórmula on el pas humà mitjà és un paràmetre més dintre d'uns marges (que també es troben en l’expressió de la llei), tant a França (fins ara), com a Espanya el pas es va prendre, “per simplificar”, de seixanta-cinc centímetres sempre. A Espanya ara són seixanta-quatre cm perquè Gaudí ho va fer canviar amb les seves profundes conviccions i influències a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Després es va donar per vàlidar a tota Espanya.

Però, per què va voler passar a seixanta-quatre centímetres si a França, que era d'on Gaudí importava la gran part del seu saber i tecnologia, continuen encara avui dia amb aquells seixanta-cinc centímetres tan cartesians? Doncs perquè, expressat exponencialment, seixanta-quatre és dos elevat a lasisena potència:64 = 2 (6) D'aquesta manera, Gaudí integra totes les cultures que genera el nombre 64. Principalment la de l' I Ching, o Llibre de les Mutacions xinès, amb els seusseixanta-quatre hexagrames*, llibre oracular, escrit mil dos-cents anys abans deCrist.

(*) La tradició del seixanta-quatre és de les més antigues i més actuals: Les caselles que té el joc d’escacs...Seixanta-quatre bits, etc. Seixanta-quatre expressat exponencialment és:

64 = 2 (2·3) Com veiem és un nombre que, tot i ser sis vegades compost amb ell mateix, no deixa de ser bastant original en expressar-se exponencialment amb els dosprimers Nombres Primers.

En canvi, què li passava al seixanta-cinc? 65 = 5 x 13

Cinc és el tercer Nombre Primer.Tretze és el sisè Nombre Primer. Totes dues són posicions massa allunyades de l’origen. (A més, ja sabem com se les gasten el sis i el tretze, que és el sisè primer) Gaudí, "perfeccionant les obres del passat” **, només valent-se del bressol de la matemàtica, i expressant la més pura Segona Llei de Newton en els arcs parabòlics i catenàris (on no hi ha esforços ni tractors, ni tallants, ni flectors, ni torçors). Només a Compressió, aquests arcs expressen “La Veritat”.(**) Com va fer Bach, que Gaudí tant admirava, per endreçar les freqüències musicals amb el Sistema Temperat, que també simplifica per sonar millor. Bach simplifica i endreça l'ordre musical amb dotze semitons (per compte dels tretze llunàtics semitons que hi havia abans):

"Jo no he vingut aquí a aprendre música, sinó arquitectura"

Ho va dir en plena discussió, en aquella reunió d'experts en música gregoriana on va anar amb el seu amic Serra de Martínez on es va muntar aquella famosa algaravia, en discutir-se els assistents, sobre si era procedent o no, la innovació rítmica i harmònica proposada pel ponent alemany convidat. Va ser just allà, i en aquell moment, on Gaudí va decidir fer coexistir els mòdulsque més convenien a totes les parts del Temple:

- Llum de l'estructura (7,5 m)

- Subdivisió per dotze de la llum de l'estructura (625 cm)

- Mòdul d'hiperboloides (0,30 m)

- Mòdul de pilars (17,5 cm)

"Primervaserlaparaula",diu la Bíblia: En el seu origen, el llenguatge ho era tot, com comprovarem amb l'enllaç d'en Marco A. Huerta que adjunto, més a baix, en aquestes conclusions.

Per compte d'una reflexió o endevinalla, i prenen la cita de Gaudí al peu de la lletra, es va optar per determinar l'alçada de la Torre de Crist multiplicant la llum depilars -mòdul principal de set metres cinquanta centímetres- pel novè Nombre Primer. És a dir: el vint-i-tres, doncs: 7,50 x 23 = 172,50 m.

Tot i que el vint-i-tres és un Nombre Primer molt peculiar, puix que les seves xifres són, en seqüència, els dos primers Nombres Primers que, a més, sumats entre sí donen cinc -el tercer Nombre Primer-. Un nombre que "faria podi", però en ser un producte ja no és un nombre original. No obstant això, el gran avantatge de set i mig (7,5) a part d'expressar-se -per ordre invers- amb el tercer i el quart*** Nombres Primers, és que, com a llum de pilars, permet al Temple encaixar molt bé dins el solar. Amb gran eficiència estructural i compositiva: endreça i simplifica.(***) recordem que el quart és el primer de tots els Primers que no puja al podi. Més senzill impossible! No oblidem que "l'art neix de la pobresa": La grandària global del Temple també es veuria afavorida amb la major senzillesa general (per exemple l'ús de la econòmica pedra de Montjuic, que Gaudí fa treballar a 1/10 de laseva pressió de trencament en premsa (eternament les 24 hores). En canvi, Gaudí divideix set i mig per dotze: 7,5 / 12 = 0,625

Aquests són els seus càlculs:5 x 5 x 5 x 5 x 5 = 625 = 5(5)

A part de les connotacions del 555 en numerologia general, i numerologia,angèlica o espiritual en particular, cinc a la cinquena potència no deixa de ser un repòquer del tercer Primer, que, amb tots els honors, fa quasi tant podi com el primer.

En el Podi del Pare, delfill, i de l'Esperit Sant.

No recordo l'alçada que es va escollir per a la Torre de la Verge, però també li faltava poc per ser un nombre primer que, a més, escrit potencialmente era“l’orígen de l’origen”.Si la Mare de Déu no s'ha d'expressar en un nombre primer, la deixarem composta?Va quedar molt clar que ella no va "compondre" res. Va ser cosa de l'Esperit Sant que, per voluntat i d'acord amb el Pare (i el consentiment d'ella i de Sant Josep), van aconseguir entre tot dos parells, que ells fossin tres. Amb Jesús segón, però fent tres aspectes d'un sol Déu. La Verge és l'origen anterior a l'Origen. Tot això pot explicar-se des de la condició matemàtica de tot Nombre Primer: Perquè un nombre sigui un Nombre Primer, només ha de ser divisible per u i per ellmateix. Però sense comptar amb el mateix u -la unitat- perquè per si sola no genera cap seqüència. Per tant, tampoc no hi hauria vida, ni evolució de dimensions, ni cap progressió infinita d'un univers en expansió.

Aplicació vital, des dels fonaments de la matemàtica:

El primer Nombre Primer -i origen- és el 2 perquè primer cal consciència de si, com en un mirall. Recordem que Gaudí deia que "l'home es val de plans" -plantes, seccions i alçats-mentre que els àngels, en canvi, es valen de les tres dimensions directament: Com fa el nombre dos en una sola dimensió, l'únic sòlid platònic què té el mateix nombre de cares i de vèrtex és el primer: el tetraedre. Maclant-se amb ell mateix forma la Merkavah (Ezequiel 1:4-26) És transcriure a l'espai (Temple) el mateix que hi ha darrere dels Nombres, i de la Paraula Primera escrita en l'antic alfabet hebreu, on la primera lletra també és laprimera lletra del mot que significa "el que hi havia abans de l'origen", i la segona lletra de l'alfabet també és la primera lletra del mot "origen". Per això l'austeritat etimològica és tan essencial com fonamental per no perdre's pel camí. Abans de llegir l'estudi d'en Marco A. Huerta on explica coses de l'hebreu antic, amb diccionari diví, recordem que l'alfabet grec antic té 22 lletres. Les custòdies corresponen a les lletres de l'alfabet antic jueu: puix que l'alfabet és el mateix que la sang: el depositari de tot coneixement (en serprimer la Paraula) Gaudí tradueix la Càbala valent-se de la matemàtica, la física, l'espai i el temps. Esa dir: el Temple amb les campanes

.https://marcohuertav.com/2013/10/18/אמת-emet-la-verdad/Paral·lelismehumàdelsNombresPrimers? Segons la Kabalah, "el terraqüi" era hermafrodita.Després vindria la dona de la costella d'Adam.“La bellesa és el resplendor de la veritat” “I com que l’art és bellesa, no hi ha art sense veritat” “L’amor a la veritat ha d’estar per sobre de qualsevol altre amor” “El pensament no és lliure, és esclau de la veritat, la Llibertat no és qüestió delpensament sinó de la voluntat”

“Tota caiguda ésfilla d’haver confiat massa en sí mateix”

“La por és la ignorància”

Copiando citas del libro "El Pensament de Gaudí”, de Isídre Puig-Boada,que busqué en fichero pdf por las Palabras que encabezan cada párrafo, las palabras  que más se repiten son las que másrelevancia tienen dentro del libro. Haciendo lo propio con libros de sus colaboradoresdirectos, aparecen matices que revelan diferentes ópticas que, como andamios, enriquecen las raíces y el valor intelectual que la piedra perpetúa. Aparte de las dimensiones en planta, aunque solo queden las bases de muros y pilares de cualquier ruina, se deduce la altura por el grueso de los muros y la resistencia de la piedra. Al usar superficies regladas, con solo encontrar algunos fragmentos de las custodias, se conocerían todas las superficies parciales que las componen. Gaudí adolescente, junto con su amigo Toda quedó impactado al ver unas ruinas de un castillo. Al usar superficies regladas (generadas por el barrido de una recta a lo largo deuna directriz conocida) con tener un solo fragmento se recompone toda lasuperficie. De hecho ya se hizo un “ensayo general” después de que el incendioprovocado por los anarquistas durante la Guerra Civil quemara todo el material gráfico del Obrador de Gaudí. Con los fragmentos de yeso que con tanta devoción recogieron y enterraron sus acólitos para que las generaciones venideras nos los encontrárnoslos cavando al construir los cimientos del Templo. Se tardó 30 añosen reconstruir el proyecto original. Si todo es providencial, ¿las custodias verdaderas habrán tenido que estar custodiadas hasta ahora? Al no conocer la importancia fundamental del uso que hace Gaudí de lasdiferentes series de modulaje cuando se rehizo el modelo informático, y por no rehacer en el coro la base de las mismas que ya sabíamos que tenía que serhexagonal (Ya que la “espera” de hormigón que se dejó construida hace años era (y sigue siendo) octogonal porque partiendo de una sola foto borrosa no se veía conclaridad el número de caras de la base. Total que se vieron obligados a obligar escalar el diseño y reducirlo porque faltaban 5 cm y tocaba el techo, o sea, las bóvedas. Y porque: “se parte de lo ya construido” como en las catedrales góticas (esas que Gaudí decía que su arquitectura mejoraba) En vez de: “lo mejoro partiendo de cero si es necesario, las veces que haga falta, hasta que ya no lo pueda mejorar más”, el lema preferido de Gaudí “que había cansado a mucha gente”, y que hubiera desembocado en el repicado de la base en obra, y la colocación de la Llave De La Escalera o “Clée de voûte” en lenguaje gótico y, en vez de un fetiche turístico policromado, tendrían que construirse dev pórfido, el mismo material que los pilares de los evangelistas. La etimología no solo es importante en las palabras. Parece bastante cierto que todo sea “Providencial” en la SF; Si no se hubiesen perdido esos 30 años, los pilares se hubieran esculpido a mano. A mano en la Sagrada Familia solo se hizo un pilar, el primero. Se comprobó enseguida que los sutiles alabeos de los dobles giros de las columnas solo se podían realizar con máquinas de control numérico. Más abajo está el texto más desarrollado.“Para crear algo primero hace falta amor a ese algo, después viene la técnica”

https://www.softcatala.org/traductor/Originalitat:24.Obrad'artTota obra d'art ha d'ésser seductora (en això rau la universalitat, jaque atreu tothom, entès o profà); quan per una recercada originalitates perd la qualitat de seducció no és obra d'art (Picasso ?).(Bg.CGB. 11)33.Originalitat1 L'originalitat consisteix a apropar-se, a retornar a l'origen.(Bg.CGB. 24)34.OriginalitatIIL'originalitat és atansar-se a l'origen; amb dos regles i unfil esgeneren totes les arquitectures: conceben plans i construeixen planoides (falsosplans). En el temple de la Sagrada Família s'ha anat de dret als planoides.(Bg.CGB. 29)35.OriginalitatIIIL'originalitat consisteix a retornar a l'origen; de manera queoriginal ho és aquell que amb els seus mitjans torna a la simplicitat de les primeressolucions. Així és original resoldre la simplicíssima basílica primitivaamb la complexitat de l'estabilitat individual de les voltes (coms'ha fet a la Sagrada Família).(Bg.CGB. 25)36.OriginalitatIVNo és possible anar endavant sense recolzar-se en el passat iaprofitar l'esforç i els guanys de les gèneres que ens precediren. Hem de basar-nos en el passat per arribar a fer alguna obra de valor, però evitant els seus errors. La mateixa originalitat és reviure els conceptes fonamentals més allunyats: la vera originalitat és tornar a l'origen; no s'ha de voler ser original, perquè l'estil propi -estil ve d'estilet- ja es porta a dintre isurt espontàniament.(Bg.HO. 64)37.Originalitat. Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l'ensenyançadel passat. L'estil cadascú se'l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n'adonem. Les meves idees són d'una lògica indiscutible; l'únic que els trobo ésque no hagin estat mai aplicades, i que hagi d'ésser jo el primer; és l'única cosa que en tot cas em farà vacil·lar.(PB.TSF. 180)38.

Originalitat VI Les meves idees estructurals i estètiques són d'una lògica «indisputable».M'ha fet pensar molt que no hagin estat aplicades abans i que hagi d'ésser jo el primer de fer-ho. Això seria l'única cosa que, en tot cas, em faria dubtar. Això no obstant, crec que, convençut del perfeccionament que suposen, tinc el deure d'aplicar-les.L'estructura que tindrà la Sagrada Família, la vaig provar primer a laColònia Güell. Sense aquest assaig previ no m'hauria atrevit a adoptar-la per al Temple.(M.GSF. 86.7)39.

OriginalitatVII No s'ha de buscar, puix llavors és l'extravagància. Cal veure allò que es fa usualment i mirar de millorar-ho.(Bg.CGB. 26)400.

CreacióII La creació continua i el Creador es val de les seves criatures; els qui cerquen les lleis de la naturalesa per a conformar-hi noves obres col·laborenamb el Creador. Els copistes no col·laboren. Per això, l'originalitat consisteix en tornar a l'origen.(Bg.CGB. 16)

Errors:36. Originalitat IV No és possible anar endavant sense recolzar-se en el passat iaprofitar l'esforç i els guanys de les gèneracions que ens precediren. Hem debasar-nos en el passat per arribar a fer alguna obra de valor, però evitant els seuserrors. La mateixa originalitat és reviure els conceptes fonamentals més allunyats: la vera originalitat és tornar a l'origen; no s'ha de voler seroriginal, perquè l'estil propi -estil ve d'estilet- ja es porta a dintre isurt espontàniament.(Bg.HO. 64)

37.Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en elque abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errorsque hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l'ensenyança del passat. L'estil cadascú se'l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem. Les meves idees són d'una lògica indiscutible; l'únic que els trobo és que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d'ésser jo el primer; és l'única cosa que en tot cas em farà vacil·lar.(PB.TSF. 180)37.

.Repetició I La ciència es funda en la sinceritat, o sia, en la rectificació que ve dela por de l'error; ara aquesta por ha de desaparèixer amb la repetició (nomecànica), en proposar-se de refer-ho de cap i de nou.(Bg.CGB. 215)Passat:36. 

80.LesobresdelpassatLa ciència s'aprèn amb principis i l'art amb exemples,que són les obres del passat. En lloc, doncs, de manejar els catàlegs de formesmomificades en què volien fer consistir els estils neomedievals, substituint elstractadistes a la manera de Vignola pels teoritzadors com Viollet, vaig procedir a una revisió de la plàstica i de l'estètica dels estils arquitectònics, assenyalant les falles -estructurals en els antics i artístiques en elgòtic- i extraient, en canvi, el sentit de composició i la modulació peculiar, per tal de poder, així evolucionar-los en un sentit modern (nomodernista) i valer-me amb una llibertat i un accent personals.(Bg.HO. 64)285.

Ensenyament 1 Les coses científiques es demostren i ensenyen per principis; els fets per l'experiència. La Ciència s'aprèn amb principis i l'art amb exemples (obres del passat).(Bg.CGB. 53)336.

Llarga duració de les obres El Temple creix a poc a poc, però això ha passatsempre i en totes les coses que han de tenir llarga vida, les quals solen tenir interrupcions. Els roures centenaris triguen anys i anys a ésser grossos, i avegades un any de gelada els interromp la creixença; en canvi, les canyes creixen ràpidament, però a la tardor el vent les abat i no se'n parla més. Fa poc que ha estat publicada una història de la catedral de Reims, la catedral gòtica més bella, i explica com hi hagué un temps que el canonges s'hagueren d'escampar per tot Europa a captar per a les obres d'aquella seu.(M.GSF. 60-1)

(Fer)Repetició:250. La voluntat: Els homes s'amiden més per la voluntat que per l'enteniment.(Bg.HO.26)251.Les coses ben fetes: Per fer les coses bé cal: primer, l'amor a elles; segon, latècnica.(Bg.CGB. 163)252. Aprop de bé l En general la gent, quan fa una cosa, quan aquesta cosa està a prop de bé, renuncia a aprofundir-la i es conforma amb el resultat obtingut.Això és una equivocació: quan una cosa està en el camí de perfecció,cal esprémer-lafins que arribi a estar bé del tot (naturalment, referit allímit del que nosaltres sabem o veiem). És per això, que jo he cansat molta gent.(PB.T.)Profile 1/3253. Aprop d ebé II He cansat molt els qui han treballat amb mi, procurant sempre millorar les coses, però no les he donades com a bones fins que m'he convençut que ja no les podia perfeccionar.(Bg.HO.38)

254.Repetició I La ciència es funda en la sinceritat, o sia, en la rectificació que vede la por de l'error; ara aquesta por ha de desaparèixer amb la repetició (nomecànica), en proposar-se de refer-ho de cap i de nou.(Bg.CGB. 215)255.

Repetició II L'únic camí fèrtil és el de la repetició: en Beethoven es troben represos temes de 10 anys enrera, en Bach el mateix, Verdaguer repetia i copiavai esmenava sempre les seves poesies.(Bg.CGB. 207)256.

Repetició III El qui confia en si mateix, cau. Per això, només no s'equivoca elqui repeteix sistemàticament.

Tota caiguda ésfilla d'haver confiat en si mateix.(Bg.CGB 186)

Providència:340. Continuació delTemple No és de doldre que jo no pugui acabar el Temple; joem faré vell i hi hauran d'anar d'altres a renovar-se; així serà, àdhuc, més grandiós. La catedral de Tarragona, per exemple, si l'hagués acabada el mateix que lacomençà, no tindria tanta riquesa. Amb el temps hi deixaren les sevesobres diversos artistes de talent, i tot hi és bonic: el retaule major, lacapella dels sastres, la de santa Tecla ... Malgrat que hi hagi diversos estils,no hi manca unitat, puix que tots els artistes que hi treballaren tinguerenen compte aquesta condició de la unitat, encara que potser ells hodeien de diferent manera que nosaltres. Els constructors i artistes d'aquestacatedral procuraren que tot el que hi feien fos digne de la Primadade les Espanyes. En fundar-la, sant Oleguer ja havia dit que anava a ferla Catedral Primada (NT: ¡!) , i tots els qui hi intervingueren seguiren fidels a lamateixa idea. Fent-ho així, els possibles descuits dels uns són corregits pels altres, comsucceí a la catedral de León, on l'absis havia quedat pobre i al segle XVII hi posaren un formós retaule barroc que donava la nota de riquesa que mancava en aquell lloc. Hem de lamentar que posteriorment aquest retaule ha estat tret en ares d'una mal entesa unitat estilística, per posarn'hi un de gòtic, del segle xx, que ni el vull veure. Tornant a les almoines i a la futura direcció del Temple, la Providència ja proveirà, puix que a la Sagrada Família tot és providencial. Ja des d'unprincipi, quan començàvem la façana que ara està a punt d'acabar-se, una senyora féu una deixa de 140.000 duros, i això permeté donar al projecte un abast superior a la modèstia prevista des d'un principi. Llavorses donà a l'obra l'esplendidesa que no hauria tingut, per les insistències de l'administrador, senyor Dalmases, que em deia que despengués en l'obra el màxim possible, temorós que el Dr. Català, nomenat bisbe de Barcelona, no invertís els cabals per a altres fins. L'obra es féu amb esplendidesa, però sense malgastar-hi.

(M.GSF. 102-4)A la Sagrada Família tot és providencial, àdhuc la meva entrada com aarquitecte; però sobretot l'important donatiu que hi hagué en començar,que permeté donar més importància al Temple i accelerar la façana, ques'està acabant. Si no hi hagués hagut cabals hauria estat concebuda ambmés modèstia. La misèria present també és providencial. D'aquesta maneraho puc estudiar tot jo mateix (com les campanes), i si hi haguésmolts diners m'ocuparia les hores l'organització del treball; en canvi,anant a poc a poc, podem pensar solucions per a cada cas, sense caure enrepeticions industrials (NT: pinacle metàl·lic!). La lentitud forçosa que han de portarles obres ésaprofitada perquè aquestes tinguin un ritme creixent de perfecció, puixque àdhuc els casos que permetien ésser repetits, ara, amb abundor detemps, poden tornar-se a estudiar per tal de millorar-ne els resultats. Re-conec que el que dic és una visió optimista dels fets, però sense optimismeno es realitzen obres d'importància.(M.GSF. 113)349.

Ubicació del Temple

En la Sagrada Família tot és providencial; el seu emplaçament es troba en el centre de la Ciutat i del pla de Barcelona: hi ha la mateixa distància del Temple al mar i a la muntanya, a Sants i a Sant Andreu, i als rius Besòs i Llobregat.(Bg.HO. 124)

-Frederic Fargas i Texidó

Nota: Ver vídeo del antropólogo Josep María Fericgla: Los ritos iniciáticos unen las comunidades humanas.

El núcleo de un rito iniciático es una experiencia de muerte. (Minuto 16:12)